Sabies que les Fake News es difonen un 70% més que les notícies reals?

Fake NewsAixò és el que es desprèn d’un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) que han analitzat un total de 126.000 notícies difoses a Twitter entre el 2006 i el 2017. Segons aquest estudi, les informacions falses no només es retuitegen un 70% més que les reals, sinó que aquestes últimes tarden 6 vegades més en arribar als 1.500 receptors. Això fa que Twitter sigui, per excel·lència, el lloc de difusió de les notícies falses, tot i que també les podem trobar en altres xarxes socials com Facebook i, en menys mesura, LinkedIn.

Però el fenomen de les notícies falses no apareix amb internet i les xarxes socials, ja que durant segles s’ha utilitzat la propagació d’un rumor per aconseguir un propòsit i l’únic que ha canviat ara és la seva forma de difusió. Les xarxes socials, juntament amb la globalització, han contribuït que una informació falsa tingui ara una repercussió social molt més gran que abans, en especial, a les que afecten a l’àmbit polític. De fet, segons recull el mateix estudi del MIT, el ressorgiment de les notícies falses va tenir com a punt àlgid les eleccions presidencials dels Estats Units del 2016, quan cada ciutadà va ser exposat al menys a tres notícies falses al mes anterior dels comicis. Moltes d’aquestes informacions van ser creades per l’escriptor Paul Horner, qui va arribar a dir que Donald Trump era president gràcies a ell. Entre les notícies falses que va publicar durant el procés electoral hi havia la que l’expresident Barack Obama era homosexual i musulmà radical o que els manifestants contra Trump rebien un sou de 3.000 dòlars. Aquesta última notícia va ser difosa fins i tot pel mateix fill del president, Eric Trump.

Però per què tenen tanta difusió les notícies falses?
Tal i com ens explica el professor de l’Euncet i expert en posicionament de marca, Toni Duró, les Fake News tenen cada vegada més repercussió per dos motius: les xarxes socials i els sentiments. El primer motiu fa referència que “cada vegada més persones s’informen únicament a través de les xarxes socials, on hi circulen dades no sempre contrastades a un ritme endimoniat”. A més, tot i que sovint es viralitzen amb l’ajuda de robots, està comprovat que la majoriadels retuits són fets per persones i no per bots, com en principi es creia. A darrera no hi ha la malícia de la gent, sinó que simplement els usuaris creuen que és veritat i de forma inconscient incrementen la difusió d’una informació falsa. Per això cal reeducar els usuaris de xarxes perquè contrastin les informacions que llegeixin a les xarxes socials. El segon motiu pel qual les notícies falses es difonen molt més ràpid és que els humans som “més proclius a compartir notícies que generen por, indignació i sorpresa” i, com diu Duró, això suposa “un còctel d’elements emocionals”.

Usuaris i empreses: com les podem combatre?
Sent difícil combatre l’aparació de notícies falses, ja que moltes vegades generen beneficis pels seus creadors, la millor manera és conscienciar l’usuari que les xarxes socials no poden ser la seva única font d’informació, ja que “les notícies que consumirà dependran del criteri de selecció d’un algoritme que no controla”. Duró ho explica relacionant-ho amb el concepte de “bombolles informatives”: l’algoritme de la xarxa social només serveix a l’usuari aquelles informacions que sap que li agraden o que li han agradat als seus amics i aquesta circumstància el pot fer impermeable a continguts que ofereixin punts de vista menys afins a les seves creences. Així, doncs, aconsella “informar-se de manera activa recorrent directament a més d’una font periodística fiable”.

Pel que fa les empreses, també es veuen afectades per aquest fenomen i, per tant, han d’aprendre a combatre-les. La clau és la previsió a través d’una estratègia de comunicació transparent i comptar amb una política per fidelitzar els clients. D’aquesta manera, les empreses podran “minimitzar possibles atacs més àgilment si aquests arriben a produir-se”, tal i com explica Duró. Però un cop l’empresa es vegi envoltada en una crisi creada per una notícia falsa, “haurà de desmentir-la aportant dades verificables tant pel mateix canal per on s’hagin difós com, en funció de l’envergadura de la situació, per altres mitjans periodístics”. Fins ara els casos més destacats s’han vist en els àmbits de la política i de la geopolítica, però les empreses, en especial les grans, han de tenir un pla d’actuació. En l’era de las postveritat, les xarxes socials esdevenen “una terra fèrtil per a la propagació de Fake News, tant per la progressió exponencial que possibilita en la difusió de missatges, com per la manca de mecanismes de control eficaços en la verificació de notícies, sovint generades pels propis usuaris i no pas per periodistes professionals”. Per tant, depèn de tots evitar que les informacions falses tinguin més ressò que mai i afectin a la vida en tots els seus àmbits.

 

Revista Euncet Alumni - Fake NewsAquest article el trobaràs a la Revista Euncet Alumni

 Núm. 7 – Octubre 2018

Pots consultar aquí els altres números de la Revista.

 

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *