Què ens aportarà una smart city?

 

Poques vegades un terme s’ha escoltat tant i no se sap exactament a què es refereix. Segons l’informe Smart Cities: La transformación digital de las ciudades elaborat pel Centro de Innovación del Sector Público de PwC i per IE Business School, 8 de cada 10 ciutadans espanyols coneix el terme smart city però el 39% d’aquests reconeix que no sap què significa.

Segons la Comissió Europea, una smart city és una àrea urbana on els serveis i els sistemes de xarxes tradicionals es fan més eficients gràcies a la utilització de les tecnologies digitals i de comunicació en benefici dels seus habitants i empreses. En altres paraules, és aquella ciutat que utilitza la tecnologia per millorar la seva gestió i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Els experts coincideixen que el concepte smart city s’explica per la confluència de dues revolucions:

  1. El procés d’urbanització: a nivell mundial, per primera vegada, l’any 2007 hi havia més persones vivint a les ciutats que als camps i el 2015 el 54% de la població ja era urbana. A Espanya la tendència és la mateixa i gairebé la meitat de la població, el 48,5% del total, viu en nuclis urbans. Aquest procés seguirà en augment, ja que les ciutats s’estan convertint en el centre de l’activitat econòmica dels seus països. Per exemple, segons el Banc Mundial, París representa el 30% de l’economia francesa. El creixement econòmic dels països gràcies a la seves ciutats és correlatiu al seu impacte mediambiental: s’estima que més del 50% de les emissions de CO2 estan vinculades a fonts difuses, que són aquelles derivades del transport urbà i les necessitats energètiques del sector residencial (calefacció, aire condicionat…), i que estan fortament lligades a la ciutat (Centre for Cities, 2014). En el cas d’Espanya, cal sumar el fenòmen turístic que posa més pressió, sobretot, a les infraestructures.
  2. La revolució digital: la mobilitat, les xarxes socials, el cloud computing i el big data estan generant un món hiperconnectat. El 40% de la població mundial són usuaris de internet, el 78% dels quals viu en països desenvolupats i el 32% en països emergents. Espanya destaca per la penetració d’Internet, per l’ús del telèfon intel·ligent i per la utilització activa de les xarxes socials, respecte als altres països europeus, fent que sigui considerat un país connectat i amb un fort desenvolupament tecnològic.

 

Àmbits de les smart cities

Segons el Parlament Europeu (2014), una ciutat passa a ser considerada intel·ligent quan s’actua en els següents sis àmbits:

  • Smart Governance: afecta a la gestió de les ciutats. Els ciutadans demanen més transparència per part de les administracions i que la informació sigui oberta i proporcionada en temps real.
  • Smart Economy: s’inclouen aquelles actuacions dutes a terme per a atreure inversions, habitants i turistes que incrementin el PIB de les ciutats, com per exemple el comerç electrònic o les aplicacions que permeten fer ofertes comercials personalitzades.
  • Smart Mobility: la tecnologia ha de permetre que el sistema de transport sigui integrat, eficaç i amb un baix impacte ambiental. També fa referència al conjunt de serveis complementaris al servei de transport.
  • Smart Environment: l’objectiu és reduir la contaminació i millorar la sostenibilitat ambiental per crear un entorn més verd, net i eficient. Un dels problemes més importats de la massificació de les ciutats és l’augment de la contaminació. Per això, mesures com els sistemes de medició intel·ligent de consum d’energia i aigua (smart metering) o l’impuls de les energies renovables han de ser pilars d’una ciutat intel·ligent.
  • Smart People: fa referència a l’educació. En una ciutat intel·ligent, s’han de formar els ciutadans en habilitats digitals i proporcionar educació en camps importants per la innovació i la creativitat.
  • Smart Living: aquí s’engloba tant la seguretat com la salut. El desenvolupament de la tecnologia ha de permetre solucions ràpides i eficaces en seguretat i salut que millorin la qualitat de vida dels ciutadans.

 

Implicacions legals

A causa de l’amplitud dels àmbits d’actuació i de la transversalitatdel model, les implicacions jurídiques de les ciutats intel·ligents són nombroses. En primer lloc, s’ha de legislar per garantir l’accés a la informació i el principi de transparència que ajudarà a augmentar la implicació ciutadana i a reduir la corrupció. Però que totes les dades estiguin obertes ha de ser totalment compatible amb la protecció del ciutadà en l’àmbit del dret de la intimitat i de la protecció de dades.

En segon lloc, el model de una smart city ha de ser impulsat per totes les administracions, però especialment la local. Per això, s’ha de garantir que els ens municipals tinguin les competències necessàries per tirar endavant el projecte d’smart city i alhora se’ls obligui a la sostenibilitat financera.

Per últim, s’exigeix a les administracions públiques i a les empreses una col·laboració estreta i eficient que permeti el desenvolupament del model. Amb les ciutats intel·ligents comença una nova era de col·laboració entre els actors públics i privats en diferents nivells de govern (local, regional, nacional o supranacional) i en diferents camps, que ha de portar a l’adaptació de la normativa de contractació pública.

 

Espanya, model d’smart city

L’estat espanyol, amb Barcelona al capdavant, està apostant per fer que les seves ciutats siguin més tecnològiques. La capital catalana busca posicionar-se a nivell global com una ciutat líder de governança intel·ligent i, a diferència d’altres ciutats, no està adaptant plataformes ja existents, sinó que està desenvolupant les seves pròpies en diferents sectors i amb col·laboració pública i privada. Segons l’informe Cities in Motion 2016, que avalua el nivell de desenvolupament de més de 180 ciutats d’entre 80 països, les ciutats espanyoles que estan entre les 50 més intel·ligents són Barcelona, Madrid i València.

Tot i no estar inclosa en aquest informe per mida, Santander destaca per ser una de les ciutats més pioneres i intel·ligents d’Espanya, amb la incorporació d’una xarxa de 20.000 sensors de diversa tipologia (medi ambient, aparcament, llums, reg, entre altres) amb l’objectiu de crear una plataforma oberta que integri la informació generada pels sensors. D’aquesta manera, es guarden i s’analitzen les dades per generar serveis.

 

Els riscos d’una ciutat massa tecnològica

Entre els discursos crítics cap a la ciutat intel·ligent hi ha el que considera que és una utopia mentre que a l’altra banda hi ha qui considera que és un model creat pel benefici de les empreses. Per això, és important que durant el desenvolupament de les smart cities se superin els perills que les aborden per fer possible el nou model de ciutat:

  • Seguretat de la informació: les administracions han de garantir que les dades compartides no tenen un fi diferent a l’original i ques’aplica correctament la política de protecció de dades.
  • Infraestructura digital robusta: l’èxit de l’smart city depèn que la infraestructura digital sigui resistent. Els serveis passen a ser depenents de la tecnologia i qualsevol fallada pot tenir un impacte important i crític sobre la ciutat. Per això, cal una bona planificació per solucionar els problemes que puguin sorgir, en especial dels serveis més crítics.
  • Ciberseguretat: sovint tots els objectes i serveis intel·ligents passen per nombrosos testos per assegurar la seva funcionalitat,però en canvi no hi ha prou control per evitar atacs informàtics.
  • Boom d’empreses tecnològiques: la Unió Europea aposta per les smart cities i actualment gran part de les ajudes es destinen a fer que les ciutats siguin més intel·ligents i tecnològiques. Per això, s’ha d’evitar que les empreses es constitueixin per tal d’acaparara questes subvencions comunitàries sense realitzar projectes i actuacions que tinguin beneficis clars per a la ciutadania.
  • El ciutadà com epicentre: la tecnologia és clau en una ciutat intel·ligent, però no es pot perdre de vista que el ciutadà és qui ha de fer un ús actiu de les tecnologies per tal de millorar la seva qualitat de vida. No ha de ser un simple emissor de dades.

En definitiva, les smart cities entren a la fase que han de demostrar que les expectatives que s’han generat són reals i que el model de ciutat que es planteja millorarà realment la qualitat de vida dels ciutadans.

 

Aquest reportatge forma part del número 2 de la Revista Euncet Alumni, que es va publicar el febrer de 2017. Pots consultar aquest i altres números de la Revista aquí.

Si vols col·laborar a la Revista, ja sigui amb contingut o publicitat, pots contactar amb nosaltres al correu electrònic alumni@euncet.es.

 

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *