Compliance: un repte de futur

Compliance

 

En els darrers anys, el terme compliance ha tingut certa notorietat i, des de la darrera modificació del Codi Penal, encara més. No entraré a anomenar les lleis que han fet que aquest terme estigui en boca de molts. Tampoc aniré a buscar els antecedents del compliance, els quals  ens portarien a com la cultura anglosaxona aplica regulacions, normes i la forma de fer-les respectar. Es tracta de saber de què parlem, com funciona i quins reptes ens planteja el que en diem cultura de compliance.

En els sectors més regulats, com és el financer, estem acostumats a establir procediments i a dissenyar processos d’acord amb la normativa que estableixen els diferents reguladors. Però la globalització aquí es deixa sentir i és del tot cert que avui Europa escriu les normes inspirada en la cultura de l’ètica i del compliance anglosaxó i ens demana que les apliquem a la nostra societat que és d’una marcada cultura llatina.

Compliance és un terme que el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea, en un document anomenat “Compliance and the compliance function in Banks” i publicat l’any 2005, definia com:

El risc de “compliance” és el risc que una organització pugui patir sancions, multes, pèrdues financeres o pèrdua de la seva reputació com resultat de l’incompliment de les lleis, regulacions, normes d’autoregulació o codis de conducta que s’apliquen en la seva activitat.

Aquesta definició és vàlida encara a dia d’avui, i les entitats financeres tenim aquests riscs que hem d’intentar mitigar a base de controls, de revisions dels processos, de monitorització de les operacions i d’establir diferents línies de defensa en les nostres organitzacions.

El compliance és una funció transversal en les organitzacions que afecta a totes les unitats de negoci i a tots els departaments o àrees, pel que es recomana establir sistemes de gestió de  compliance per cobrir-les totes. Una de les àrees que formaria part d’aquest sistema de gestió de compliance és la del Compliance Penal i és la que ve derivada de la darrera reforma del codi penal que afecta a totes les societats de capital.

Ja des de l’any 2010 una llei ens deia que les persones jurídiques o societats podien tenir responsabilitat penal, a banda de la que ja tenien els seus administradors o representants. Més tard, a l’any 2015, una altra llei ens deia quins eren els delictes que eren susceptibles de comportar una responsabilitat penal en les empreses (article 31 bis CP). I arran de la circular 1/2016 de la Fiscalia General de l’Estat, se’ns diu que podria existir certa exempció d’aquesta responsabilitat penal si es donen unes determinades circumstàncies. És aquí on ressorgeix el terme compliance, perquè és la mateixa norma la que en parla i ho fa, no només en un àmbit regulat, sinó per a tothom.

Toca, doncs, fer deures i establir un model de prevenció de riscs penals que sigui capaç de prevenir el fet d’incórrer en cap dels delictes que tenen una responsabilitat penal segons el regulador. Això es farà bàsicament:

  1. essent capaç d’adaptar els procediments de l’entitat per tal d’evitar-los,
  2. establint els controls necessaris per detectar-los quan hi fossin,
  3. definint plans de remei o millora per poder-los corregir,
  4. establint un canal de denúncia o canal ètic a disposició de l’organització per tal que qualsevol persona pugui informar de qualsevol incidència, mala praxis o allò que consideri que pot posar a la companyia en risc i que pot derivar en una responsabilitat de tipus penal,
  5. tenint un règim sancionador per aquelles conductes o actuacions que posin a la companyia en un dels riscs estipulats en la llei 1/2015,
  6. designant un responsable, persona o òrgan, que faci que el model s’apliqui, funcioni i s’actualitzi.

S’ha de remarcar que tot això aplica a qualsevol societat de capital, d’aquí que estigui a punt de sortir publicada una Norma Técnica 19601 (UNE), certificació que poden aconseguir les empreses en termes de Compliance penal.

Per tot això, podríem tendir a pensar que el compliance és un Compliance penal, però no. En realitat, el compliance cobreix moltes altres àrees, com la de Protecció de dades i privacitat (LOPD), la de Protecció a l’inversor (MiFID), la del tractament fiscal dels rendiments (TAX), la del govern corporatiu, l’anticorrupció, la prevenció de blanqueig de capital i finançament del terrorisme (AML), la prevenció del frau, el codi ètic de les entitats (RIC, Conflictes d’ interès..) i/o el Compliance operacional (EMIR, Abús de mercat, etc.).

És per això que el compliance és un repte de futur que esdevindrà una figura necessària en totes les empreses i que podran cobrir professionals amb requeriments tècnics molts alts, amb una gran experiència en la gestió de persones i amb unes aptituds molt concretes que seran imprescindibles per dur a terme aquesta professió.

Benvingut Compliance Officer!!!

 

Elisabet Escayola
Head of Compliance a Bank Degroof Petercam Spain
Alumni de l’Executive Master in Business Administration (MBA)

 

Aquest article d’opinió forma part del número 3 de la Revista Euncet Alumni, que es va publicar el maig de 2017. Pots consultar aquest i altres números de la Revista aquí.

Si vols col·laborar a la Revista, ja sigui amb contingut o publicitat, pots contactar amb nosaltres al correu electrònic alumni@euncet.es.

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *