Acto de graduación del Executive MBI

Los estudiantes de la 7ª edición del Master in Business Innovation (MBI) se graduaron el pasado sábado 16 de diciembre en un acto emotivo celebrado en la Aula Magna de Euncet Business School, después de más de un año de intenso trabajo en el máster.

Executive MBI

Los graduados en el Executive MBI con los directores del programa

 

 

Sin embargo, la jornada empezó como día lectivo con la presentación de los Trabajos Finales de Máster por parte de los estudiantes delante de un tribunal formado por los directores del programa. Con las presentaciones y sus respectivas valoraciones realizadas, los estudiantes por fin recibieron sus diplomas que los acredita como reciente titulados. Para celebrar dicho acontecimiento, se realizó un cóctel en la Cafetería de la Escuela, pensado para hacer networking entre los asistentes.

Desde Euncet Business School, queremos felicitar a los graduados y deseamos veros pronto con nuevos proyectos. ¡Felicidades!

El Programa Explorer busca joves emprenedors

Si tens entre 18 i 31 anys i tens ganes d’innovar, inscriu-te al Programa Explorer, dedicat a impulsar idees innovadores de base tecnològica i que compta amb el suport d’universitats i d’institucions públiques i privades. En cas que siguis un dels seleccionats per formar part del programa Explorer, podràs beneficiar-te de:

  1. Formació durant cinc mesos en gestió empresarial, creativitat i innovació i impartida per més de 200 experts.
  2. Mentorització. Tindràs un tutor individual amb experiència en el món empresarial que t’assessorarà i et donarà suport durant tot el procés de creació del pla d’empresa.
  3. Formar part de Santander X, un nou espai digital, obert i de col·laboració en el qual tindràs l’oportunitat de connectar amb universitats i emprenedors de tot el món.
  4. Finançament pel teu projecte. Els tres millors projectes rebran 30.000, 20.000 i 10.000 euros per accelerar el seu desenvolupament. A més, hi ha dos premis més especials.
  5. Viatge a Silicon Valley, referent mundial en innovació i emprenedoria, on rebràs assessorament en internacionalització i entraràs en contacte amb agents inversors.
  6. Assistir a l’Explorer Day, un gran esdeveniment que concentra en un dia a tota la comunitat Explorer amb una agenda plena de sessions d’experts i emprenedors, reptes i concursos amb l’objectiu de facilitar la interacció dels participants de tots els Explorer Spaces.

 

Aquesta iniciativa està promoguda pel Banc Santander i coordinada pel Centre Internacional Santander Emprendiment (CISE) i és l’evolució de l’antic programa YUZZ que en vuit edicions va potenciar els projectes de més de 4.200 joves emprenedors, dels quals han sortit centenars d’empreses a tot Espanya.

Si en vols formar part, a Terrassa hi ha situat un Explorer Space que té el suport local del Parc Científic i Tecnològic Orbital 40 a través dels seus socis, LEITAT i l’Ajuntament de Terrassa, i compta amb la col·laboració de l’Euncet. La convocatòria de Terrassa ofereix 40 places i pots inscriure’t fins al diumenge 4 de febrer omplint el formulari que trobaràs aquí.

Què ens aportarà una smart city?

 

Poques vegades un terme s’ha escoltat tant i no se sap exactament a què es refereix. Segons l’informe Smart Cities: La transformación digital de las ciudades elaborat pel Centro de Innovación del Sector Público de PwC i per IE Business School, 8 de cada 10 ciutadans espanyols coneix el terme smart city però el 39% d’aquests reconeix que no sap què significa.

Segons la Comissió Europea, una smart city és una àrea urbana on els serveis i els sistemes de xarxes tradicionals es fan més eficients gràcies a la utilització de les tecnologies digitals i de comunicació en benefici dels seus habitants i empreses. En altres paraules, és aquella ciutat que utilitza la tecnologia per millorar la seva gestió i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Els experts coincideixen que el concepte smart city s’explica per la confluència de dues revolucions:

  1. El procés d’urbanització: a nivell mundial, per primera vegada, l’any 2007 hi havia més persones vivint a les ciutats que als camps i el 2015 el 54% de la població ja era urbana. A Espanya la tendència és la mateixa i gairebé la meitat de la població, el 48,5% del total, viu en nuclis urbans. Aquest procés seguirà en augment, ja que les ciutats s’estan convertint en el centre de l’activitat econòmica dels seus països. Per exemple, segons el Banc Mundial, París representa el 30% de l’economia francesa. El creixement econòmic dels països gràcies a la seves ciutats és correlatiu al seu impacte mediambiental: s’estima que més del 50% de les emissions de CO2 estan vinculades a fonts difuses, que són aquelles derivades del transport urbà i les necessitats energètiques del sector residencial (calefacció, aire condicionat…), i que estan fortament lligades a la ciutat (Centre for Cities, 2014). En el cas d’Espanya, cal sumar el fenòmen turístic que posa més pressió, sobretot, a les infraestructures.
  2. La revolució digital: la mobilitat, les xarxes socials, el cloud computing i el big data estan generant un món hiperconnectat. El 40% de la població mundial són usuaris de internet, el 78% dels quals viu en països desenvolupats i el 32% en països emergents. Espanya destaca per la penetració d’Internet, per l’ús del telèfon intel·ligent i per la utilització activa de les xarxes socials, respecte als altres països europeus, fent que sigui considerat un país connectat i amb un fort desenvolupament tecnològic.

 

Àmbits de les smart cities

Segons el Parlament Europeu (2014), una ciutat passa a ser considerada intel·ligent quan s’actua en els següents sis àmbits:

  • Smart Governance: afecta a la gestió de les ciutats. Els ciutadans demanen més transparència per part de les administracions i que la informació sigui oberta i proporcionada en temps real.
  • Smart Economy: s’inclouen aquelles actuacions dutes a terme per a atreure inversions, habitants i turistes que incrementin el PIB de les ciutats, com per exemple el comerç electrònic o les aplicacions que permeten fer ofertes comercials personalitzades.
  • Smart Mobility: la tecnologia ha de permetre que el sistema de transport sigui integrat, eficaç i amb un baix impacte ambiental. També fa referència al conjunt de serveis complementaris al servei de transport.
  • Smart Environment: l’objectiu és reduir la contaminació i millorar la sostenibilitat ambiental per crear un entorn més verd, net i eficient. Un dels problemes més importats de la massificació de les ciutats és l’augment de la contaminació. Per això, mesures com els sistemes de medició intel·ligent de consum d’energia i aigua (smart metering) o l’impuls de les energies renovables han de ser pilars d’una ciutat intel·ligent.
  • Smart People: fa referència a l’educació. En una ciutat intel·ligent, s’han de formar els ciutadans en habilitats digitals i proporcionar educació en camps importants per la innovació i la creativitat.
  • Smart Living: aquí s’engloba tant la seguretat com la salut. El desenvolupament de la tecnologia ha de permetre solucions ràpides i eficaces en seguretat i salut que millorin la qualitat de vida dels ciutadans.

 

Implicacions legals

A causa de l’amplitud dels àmbits d’actuació i de la transversalitatdel model, les implicacions jurídiques de les ciutats intel·ligents són nombroses. En primer lloc, s’ha de legislar per garantir l’accés a la informació i el principi de transparència que ajudarà a augmentar la implicació ciutadana i a reduir la corrupció. Però que totes les dades estiguin obertes ha de ser totalment compatible amb la protecció del ciutadà en l’àmbit del dret de la intimitat i de la protecció de dades.

En segon lloc, el model de una smart city ha de ser impulsat per totes les administracions, però especialment la local. Per això, s’ha de garantir que els ens municipals tinguin les competències necessàries per tirar endavant el projecte d’smart city i alhora se’ls obligui a la sostenibilitat financera.

Per últim, s’exigeix a les administracions públiques i a les empreses una col·laboració estreta i eficient que permeti el desenvolupament del model. Amb les ciutats intel·ligents comença una nova era de col·laboració entre els actors públics i privats en diferents nivells de govern (local, regional, nacional o supranacional) i en diferents camps, que ha de portar a l’adaptació de la normativa de contractació pública.

 

Espanya, model d’smart city

L’estat espanyol, amb Barcelona al capdavant, està apostant per fer que les seves ciutats siguin més tecnològiques. La capital catalana busca posicionar-se a nivell global com una ciutat líder de governança intel·ligent i, a diferència d’altres ciutats, no està adaptant plataformes ja existents, sinó que està desenvolupant les seves pròpies en diferents sectors i amb col·laboració pública i privada. Segons l’informe Cities in Motion 2016, que avalua el nivell de desenvolupament de més de 180 ciutats d’entre 80 països, les ciutats espanyoles que estan entre les 50 més intel·ligents són Barcelona, Madrid i València.

Tot i no estar inclosa en aquest informe per mida, Santander destaca per ser una de les ciutats més pioneres i intel·ligents d’Espanya, amb la incorporació d’una xarxa de 20.000 sensors de diversa tipologia (medi ambient, aparcament, llums, reg, entre altres) amb l’objectiu de crear una plataforma oberta que integri la informació generada pels sensors. D’aquesta manera, es guarden i s’analitzen les dades per generar serveis.

 

Els riscos d’una ciutat massa tecnològica

Entre els discursos crítics cap a la ciutat intel·ligent hi ha el que considera que és una utopia mentre que a l’altra banda hi ha qui considera que és un model creat pel benefici de les empreses. Per això, és important que durant el desenvolupament de les smart cities se superin els perills que les aborden per fer possible el nou model de ciutat:

  • Seguretat de la informació: les administracions han de garantir que les dades compartides no tenen un fi diferent a l’original i ques’aplica correctament la política de protecció de dades.
  • Infraestructura digital robusta: l’èxit de l’smart city depèn que la infraestructura digital sigui resistent. Els serveis passen a ser depenents de la tecnologia i qualsevol fallada pot tenir un impacte important i crític sobre la ciutat. Per això, cal una bona planificació per solucionar els problemes que puguin sorgir, en especial dels serveis més crítics.
  • Ciberseguretat: sovint tots els objectes i serveis intel·ligents passen per nombrosos testos per assegurar la seva funcionalitat,però en canvi no hi ha prou control per evitar atacs informàtics.
  • Boom d’empreses tecnològiques: la Unió Europea aposta per les smart cities i actualment gran part de les ajudes es destinen a fer que les ciutats siguin més intel·ligents i tecnològiques. Per això, s’ha d’evitar que les empreses es constitueixin per tal d’acaparara questes subvencions comunitàries sense realitzar projectes i actuacions que tinguin beneficis clars per a la ciutadania.
  • El ciutadà com epicentre: la tecnologia és clau en una ciutat intel·ligent, però no es pot perdre de vista que el ciutadà és qui ha de fer un ús actiu de les tecnologies per tal de millorar la seva qualitat de vida. No ha de ser un simple emissor de dades.

En definitiva, les smart cities entren a la fase que han de demostrar que les expectatives que s’han generat són reals i que el model de ciutat que es planteja millorarà realment la qualitat de vida dels ciutadans.

 

Aquest reportatge forma part del número 2 de la Revista Euncet Alumni, que es va publicar el febrer de 2017. Pots consultar aquest i altres números de la Revista aquí.

Si vols col·laborar a la Revista, ja sigui amb contingut o publicitat, pots contactar amb nosaltres al correu electrònic alumni@euncet.es.

 

Si ets emprenedor, inscriu-te a la jornada sobre finançament

Segona jornada “Noves fórmules de finançament per a persones emprenedores”

Amb l’objectiu de posar a disposició dels emprenedors i de les empreses de recent creació les vies i instruments actuals per aconseguir finançament, s’ha organitzat la segona jornada “Noves fórmules de finançament per a persones emprenedores”. L’acte se celebrarà el proper dimecres 29 de novembre de 9 a 13 hores a l’Edifici Vapor Gran de Terrassa.

L’edició d’enguany estarà estructurada en dues parts. En una primera, s’organitzarà una taula rodona on els ponents tractaran i donaran a conèixer les noves formes per trobar finançament. En la segona part de l’acte, es realitzarà la presentació dels projectes de la IV edició del Programa d’Incubació KauTic40, amb l’objectiu d’escollir el millor elevator pitch. Com a novetat d’aquesta edició, es comptarà amb dos emprenedors reconeguts que explicaran com superar una ronda de finançament basant-se en la seva pròpia experiència i a més, s’oferirà la possibilitat de realitzar networking entre els diferents agents convidats.

La jornada s’engloba dins del KauTic40, un programa d’incubació per a projectes innovadors que impulsa l’Ajuntament de Terrassa i LEITAT amb la col·laboració d’Euncet Business School.

Si vols inscriure’t, pots fer-ho fins al dimarts 28 de novembre a les 23.59 h. No deixis passar aquesta oportunitat!

El Alumni Alex Kroger nos cuenta cómo funciona el PMCamp

Hablamos con Alex Kroger, Business Intelligence en HP y Alumni de Euncet, para que nos explique en qué consiste el PMCamp Barcelona, descrito por los organizadores como una “desconferencia” donde las agendas son fijadas por los participantes. Esta entrevista la podrás encontrar también en el número 4 de la Revista Euncet Alumni.

El Alumni Alex Kroger, uno de los impulsores y organizadores del PMCamp Barcelona

 

Actualmente, estás en la organización del PMCamp de Barcelona. ¿En qué consiste el proyecto?
Estamos organizando el próximo PMCamp que tiene lugar en octubre y se centra en la gestión de proyectos, es un concepto muy amplio ya que va desde liderazgo, metodologías, colaboración, presupuestos, recursos humanos… Lo llevamos organizando desde 2015 y lo hacemos en un formato de “desconferencia”. La estructura de la “desconferencia” tiene sus raízes en Silicon Valley, algo que en pocos años se fue extendiendo al resto del mundo a través de otras disciplinas.

¿Qué diferencia hay con una conferencia típica?
El formato no es una charla por la cual pagas una entrada. Aquí el asistente paga una entrada para cubrir el catering, ya que no es un evento lucrativo ni comercial. Cuando llega el asistente, lo que se espera de él es que comparta sus ideas, a través de una charla, un workshop o en el formato que quiera. Si se quiere limitar a escuchar a los otros ponentes, está en todo su derecho. No es obligatorio dar una charla, pero es un ambiente abierto que invita a compartir y, por lo tanto, resulta muy sencillo. Lo disruptivo es que buscamos a gente que comparta ideas, tenga una visión diferente y quiera provocar un cambio en positivo. De hecho, en 2015, tuvimos a Niels Pflaeging, un alemán que dice que el “management está muerto”. Nuestro fin último es generar conocimiento e ideas nuevas.

Pero ¿contáis con ponentes fijos?
Nosotros, a diferencia del formato alemán, traemos a un ponente para que abra la charla inicial y dé la bienvenida. Este año hemos acordado una ponencia con Ricardo Zamora, un consultor que habla de cooplexidad. Luego, vamos a tomar un café e invito a la gente a ponerse en círculo alrededor de una pizarra, dividida en tres y en diferentes horarios. El que quiere, sale, se presenta y comenta de qué tema le gustaría hablar. Después pone su nombre en un statys (que es como un Post-it, pero más grande), el cual situará en la pizarra marcando el horario y la sala, y expondrá en 20 segundos su idea para convencer a la gente que venga a su charla y a escuchar sus ideas.

Entonces, ¿los asistentes deben inscribirse para cada una de estas charlas?
No. Los asistentes se inscriben para todo el PMCamp como oyentes, pero la diferencia con otras conferencias está en que esperamos que los oyentes además sean ponentes. Hay esta dualidad, aunque no todo el mundo exponga.

En el momento que un asistente se apunta, no sabe qué programación se encontrará…
Sí y esto puedo confundir. Nosotros siempre informamos a la gente, aunque a veces algunos ya conocen el concepto de desconferencia. Pero, en general, cuesta que la gente lo entienda porque lo normal, cuando vas a una conferencia, es saber todos los ponentes que habrán.

Durante los dos días que dura el PMCamp, los asistentes de esta edición ¿qué pueden esperar?
El día uno se abre con la charla programada de Ricardo Zamora y después informamos de las reglas básicas para la gente que no está familiarizada con el concepto de “Open Space”. El día dos vamos a hacer un Pecha Kucha, que es un término japonés que se refiere a un concepto parecido al speed dating. Tienes 20 diapositivas y para cada una de ellas tienes 20 segundos para vender tu idea, en el sentido de cuál es tu visión de un tema. Este año tenemos el foco en las start-up y las tecnologías. Habrá cinco charlas de 5 minutos, dos de ellas las harán profesionales del Tech City, que es donde haremos el PMCamp, y las otras tres serán de los asistentes.

¿No es arriesgado este formato en el cuál dependéis totalmente de los asistentes para que completen la programación?
Sí, es un riesgo con el que contamos, pero es parte de la magia de una desconferencia. Cualquier cosa puede pasar y en la gran mayoría de los casos es algo muy bonito que en otras circunstancias no pasaría.

¿Qué público asiste en el PMCamp?
Es un público muy internacional. Contamos con personas de toda Europa. En 2015 más del 70 % de los asistentes eran internacionales.

A nivel de organización os requiere estar muy pendientes…
Recuerdo el 2015 que yo salí muerto. Llevaba años sin estar tan cansado y tuve que recuperar el sueño los días siguientes. Salí por la puerta y dije “nunca más”, pero lo seguimos haciendo porque es una propuesta muy interesante. Nos gustaría hacer versiones más light para hacer más de una al año, pero ahora lo hacemos anualmente porque requiere de mucha preparación y todos los que estamos en la organización somos voluntarios y tenemos paralelamente nuestra actividad profesional diaria.

¿Cómo llegas a formar parte de la organización del PMCamp Barcelona?
Conocí a Klaus en un evento a finales de 2014 cuando buscaba alguien para organizar con él el primer PMCamp Barcelona. Congeniamos muy bien. Él había acudido a varios pero era la primera vez que organizaba uno. Forma parte de la organización central y quería traerlo a Barcelona. Al principio, me costó muchísimo adaptarme a este formato porque venía de trabajar de un entorno rígido y aquí lo único que está totalmente organizado es la recogida de información de los dos días que dura el PMCamp para subirlo en una wiki abierta.

El PMCamp se organizó por primera vez a nivel mundial en Austria el año 2011. ¿Cuáles son las claves de su éxito?
Las claves del éxito es que los participantes son los protagonistas y hay un intercambio de experiencias. Tiene lugar en un entorno agradable y tolerante, lo cual es ideal para enfocar el aprendizaje. Todos conocemos la famosa pirámide del aprendizaje, donde aprendemos un 90% de lo que enseñamos, eso es algo que tenemos muy presente en nuestro camp, ya que es una plataforma donde todo el mundo puede exponer, interactuar y participar.

¿Habéis valorado la opción de hacerla en castellano?
No lo descartamos, pero hasta el momento, al hacer sólo uno al año, preferimos apostar por abrirlo a todo el mundo, ya que le añade una diversidad que valoramos muy positivamente. Puede que hagamos una versión light en castellano para poder dar a conocer el concepto.

Este proyecto lo combinas con tu trabajo en HP. ¿Cómo lo compaginas?
HP es una empresa muy abierta y flexible. De hecho, nos apoyan con material gráfico y otros elementos y su implicación es muy buena. Gran parte de mi tiempo se va a HP y al PMCamp, pero es un esfuerzo que sin duda merece la pena.

Entras en HP en 2015 en el área de operaciones después de una larga trayectoria profesional en otros ámbitos. ¿Cómo te ayudó el Posgrado en Gestión Operaciones y SCM de Euncet?
Ya estaba trabajando en operaciones en HP y vi que necesitaba un refuerzo. Me fue de maravilla y tengo un gran recuerdo del director del programa, Javier Marín.

Ahora en HP trabajarás en Business Intelligence. ¿Necesitabas un cambio?
Sí, considero que después de un cierto tiempo siempre es bueno cambiar, ya que te ofrece la opción de ampliar tu criterio y visión. Éste puesto tiene una porción de gestión de proyectos, por lo que es fantástico para todo lo relacionado con el PMCamp.

¿Cuál es el futuro del PMCamp Barcelona?
Nos gustaría que, al menos en España, sea un evento de referencia en gestión de proyectos y poder hacer varias ediciones en distintas ciudades de España. Además, seguimos con el acuerdo del Project Management Institute (PMI), que nos da soporte y para ellos también es muy positivo.

 

El PMCamp celebrará la nueva edición el próximo 6 y 7 de octubre en la sede de Barcelona Tech City. Se trata de un proyecto diferente e innovador de ponencias que prioriza la participación activa de los asistentes y que actualmente está buscando su consolidación en Barcelona. Todas las ediciones tienen como tema central la gestión de proyectos, pero este año el foco está puesto en las start-up y las tecnologías.

 

Euncet participará en el PMCamp Barcelona

El consultor Ricardo Zamora dando una conferencia

Los días 6 y 7 de octubre, en la sede de Barcelona Tech City, se celebrará una nueva edición del PMCamp Barcelona, un formato innovador de charlas donde se prioriza la participación activa de los asistentes. En palabras de los organizadores, se trata de una “desconferencia”, ya que, a diferencia de otros formatos, en el PMCamp se espera que “los oyentes sean además ponentes y den una charla”.

La jornada se abrirá con la ponencia inicial de Ricardo Zamora, un consultor que habla sobre cooplexidad. A partir de ahí los organizadores explicarán cómo funciona el PMCamp y cómo todos los asistentes pueden reservar hora y sala para hacer sus propias charlas. El público que asiste es muy internacional y, por eso, todas las conferencias se deben realizar en inglés. De hecho, en el 2015, más del 70% de los participantes eran de fuera. Como en cada edición, el tema central es la gestión de proyectos, pero este año el foco está en las empresas emergentes y las tecnologías. Euncet Business School participará en el PMCamp a través del director del Posgrado en Gestión de Proyectos, Rafael Esquerigüela y del profesor Xavier Pi, ambos expertos en la materia.

Este formato disruptivo se organizó por primera vez en Austria en el año 2011 y en el 2015 se importó a Barcelona. Uno de sus impulsores y quien ha traído este formato en Barcelona es el antiguo alumno de Euncet, Alex Kroger, que en una entrevista para la Revista Euncet Alumni, reconoció que le “costó muchísimo” adaptarse a este formato porque “venía de trabajar de un entorno rígido”. Sin embargo, considera que es una “propuesta muy interesante”, y espera que este año se consolide en Barcelona.

La competició de Junior Business Challenge entra a la recta final

La segona edició del Junior Business Challenge (JBC), la competició basada en la simulació empresarial orientada a alumnes de 1r de batxillerat i de Cicles Formatius, està arribant a la seva fi. Els 87 equips que estan competint tenen fins a finals de mes per aconseguir classificar-se com els quinze primers i, d’aquesta manera, entrar a la final que se celebrarà previsiblement el 30 de juliol a l’Euncet.

Actualment, equips de l’escola Petit Estel-La Nova, els Maristes de Rubí i l’IES Santa Eulàlia ocupen els tres primers llocs de la classificació i, si es mantenen en aquestes posicions quan acabi la final, guanyaran un smartwatch per a cada integrant del grup, inclòs el professor. A més, només per participar, tots els centres rebran un diploma que certifiqui la seva participació en el Junior Business Challenge i els professors rebran una certificació de 15 hores d’Innovació Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

En total, estan participant fins a 238 estudiants de les 12 escoles inscrites. En aquesta primera fase, estan competint amb el simulador Energy & Co, que els permet gestionar una empresa de begudes energètiques i planificar la seva estratègia per promocionar el producte i finançar-lo per aconseguir el lideratge en el mercat. En la final, canviaran de simulador i utilitzaran el FoodCompany. Amb aquest simulador dirigiran  una empresa que produeix i comercialitza tres tipus de productes lactis (llet, iogurt i formatge fresc) i hauran d’establir la millor estratègia de comercialització per destacar entre la competència i arribar als seus consumidors.

Amb la segona edició es consolida l’interès de l’escoles en participar en projectes innovadors que permetin introduir la cultura de l’emprenedoria i els valors del treball en equip als estudiants, a través de la metodologia del joc. El Junior Business Challenge s’engloba dins de la política d’Euncet Business School d’apostar pels simuladors de negocis en els graus i que a través d’aquesta competició arriba també a les escoles de l’entorn. 

Des de l’Euncet animem a tots els participants a seguir competint! Els resultats encara poden canviar!

Lliurament de diplomes als guanyadors del simulador de negoci

Els estudiants guanyadors recollint els seus diplomes, amb la directora Dolors Puig i el professor Víctor Giménez

 

Amb la finalització de les classes, la directora de l’Euncet Business School, Dolors Puig, ha entregat els diplomes als estudiants que han guanyat la competició basada en un simulador de negoci. L’activitat, s’ha realitzat a l’assignatura de Desenvolupament professional III, que s’imparteix en el tercer curs del Grau en Administració i Direcció d’Empreses sota les directrius del professor Víctor Giménez. 

Aquesta competició s’engloba dins de la metodologia pionera de Learning by playing que l’Euncet ha implantat en els últims cursos acadèmics. Amb els simuladors de negocis, els estudiants competeixen en equips per obtenier els millors resultats de la competició i assoleixen de manera lúdica els aprenentatges de les assignatures. Al primer quadrimestre, els estudiants del primer curs de Grau de l’assignatura Organització i Administració d’Empreses també van poder utilitzar aquesta metodologia, en aquell cas el simulador FirstBusiness, que els va permetre elaborar el seu primer pla de negocis,

Moltes felicitats als guanyadors!

Visita a l’empresa Punto Blanco

El passat dilluns 24 d’abril, els estudiants del Màster Oficial en Administració i Direcció d’Empreses i del Master in Business Innovation van tenir l’oportunitat de visitar l’empresa Punto Blanco, creada l’any 1948 per dos empresaris d’Igualada. Durant la visita, van conèixer la història i el funcionament de l’empresa mentre visitaven les instal·lacionsque actualment es troben en el centre de la ciutat, amb una superfície de 10.000 m2 repartits en diverses plantes.

Des d’Euncet Business School, volem agrair a Punto Blanco la seva atenció i disponibilitat durant la visita.

Estudiants dels màsters juntament amb el professor Oscar Coduras a les instal·lacions de l’empresa

Comença el programa per a emprenedors Kautic40

El tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado, va participar en l’acte de presentació del programa KauTic40, que es va celebrar ahir, dimecres 5 d’abril.

El programa, que ja està en la seva quarta edició, es dirigeix tant a emprenedors que tenen un projecte de negoci en procés de maduració com a empreses de recent creació que segueixen un model de negoci innovador. En total, s’han seleccionat 10 projectes per formar part del Kautic 40, que està impulsat per l’Ajuntament de Terrassa i el Centre Tecnològic Leitat, amb la col·laboració de l’Euncet Business School.

Durant 9 mesos, els participants rebran formació per adquirir noves habilitats i coneixements i millorar la competitivitat de la seva empresa en el mercat. Es dedicaran 50 hores en sessions formatives i 300 hores d’assessoria per part de tutors especialitzats en diferents àmbits de l’empresa.

 

Fotografia de l’Ajuntament de Terrassa