Ja han arribat els estudiants de mobilitat internacional

El passat divendres 2 de febrer van arribar els nous estudiants que durant aquest segon quadrimestre estaran a la nostra Escola realitzant la seva estada de mobilitat internacional. En total, són 5 alumnes que acabaran el curs acadèmic 2017-18 amb nosaltres: la Sara, l’Antonio, la Lit-Tzu, la Lisa i la Maria Flavia, tots ells procedents de països diferents: Polònia, Itàlia, Taiwan, Alemanya i Bolívia, respectivament.

Com cada inici de quadrimestre, la responsable de Relacions Internacionals, l’Eva García, va ser l’encarregada de reunir-los a les 9.30 h per presentar-los les assignatures que realitzaran i explicar-los la planificació acadèmica que tindran amb l’objectiu d’orientar-los en aquesta nova experiència i oferir-los el suport necessari per la seva estància a l’Euncet.

Un cop realitzada la presentació, els estudiants van poder visitar les instal·lacions de l’Escola i van rebre una benvinguda com cal: un petit àpat típic de Catalunya amb pa amb tomàquet, fuet i olives, tot acompanyat amb refrescos.

Des de l’Euncet Business School els hi desitgem una bona estada amb nosaltres! Benvinguts!

Mobilitat internacional

Els estudiants de mobilitat internacional durant la jornada de benvinguda

Workshop sobre marcas e Instagram

Los estudiantes del Máster Oficial en Dirección de Marketing pudieron disfrutar del workshop ‘Best practices para optimizar la presencia de una marca en Instagram’, que se impartió el pasado lunes 29 de enero en Euncet. El objetivo de la sesión era comprender la importancia de la red social Instagram para los negocios. Por eso, la profesora responsable, la Dra. Jessica Lingan, invitó para dar la charla a la experta en e-commerce Mireia Casamada, quién es instagramer de éxito en el mundo foodie y, además, es fundadora y Social Media Manager de la marca Autentiqum, dedicada a la venta online de complementos de moda artesanales.

Así, pues, los estudiantes conocieron cómo crear una estrategia de marketing utilizando esta red social, las principales claves para crear un perfil adecuado, cómo desarrollar una estrategia de contenidos, cuáles son las mejores herramientas de gestión y cómo desarrollar una campaña de publicidad y analítica social.

Desde Euncet Business School, queremos agradecer a Mireia Casamada su amabilidad y disponibilidad para realizar el workshop. ¡Esperemos verte de nuevo pronto!

Instagram

Los estudiantes del Máster Oficial en Dirección de Marketing  junto con la ponente y experta en e-commerce, Mireia Casamada

Benvinguda als participants del Programa Explorer

Ahir, dilluns 29 de gener, va començar el Programa Explorer amb una jornada de benvinguda a l’Euncet, que va comptar amb vàries intervencions, entre elles la del Sr. Adrián Sánchez, regidor d’Universitat i Innovació de l’Ajuntament de Terrassa. També es va escoltar l’experiència de Silvia Fernández, finalista de l’edició anterior amb el projecte Arte Paliativo, el qual està desenvolupant. Tot seguit, es van presentar tots els participants de l’actual edició i va tancar l’acte el professor de l’Euncet, Carles Argemí, amb un role play.

El Programa Explorer va dirigit a joves emprenedors entre 18 i 31 anys, que tinguin una idea de base tecnològica la qual vulguin impulsar. Aquesta iniciativa està promoguda pel Banc Santander i coordinada pel Centre Internacional Santander Emprendiment (CISE) i és l’evolució de l’antic programa YUZZ que en vuit edicions va potenciar els projectes de més de 4.200 joves emprenedors, dels quals han sortit centenars d’empreses a tot Espanya.

Dols dels participants durant la presentació de projectes

 

Tot i que la primera classe del programa serà el dijous 1 de febrer, les inscripcions estaran obertes fins al 4 de febrer. Si vols inscriure’t, omple el formulari que trobaràs aquí. Podràs gaudir de:

  1. Formació durant cinc mesos en gestió empresarial, creativitat i innovació i impartida per més de 200 experts.
  2. Mentorització. Tindràs un tutor individual amb experiència en el món empresarial que t’assessorarà i et donarà suport durant tot el procés de creació del pla d’empresa.
  3. Formar part de Santander X, un nou espai digital, obert i de col·laboració en el qual tindràs l’oportunitat de connectar amb universitats i emprenedors de tot el món.
  4. Finançament pel teu projecte. Els tres millors projectes rebran 30.000, 20.000 i 10.000 euros per accelerar el seu desenvolupament. A més, hi ha dos premis més especials.
  5. Viatge a Silicon Valley, referent mundial en innovació i emprenedoria, on rebràs assessorament en internacionalització i entraràs en contacte amb agents inversors.
  6. Assistir a l’Explorer Day, un gran esdeveniment que concentra en un dia a tota la comunitat Explorer amb una agenda plena de sessions d’experts i emprenedors, reptes i concursos amb l’objectiu de facilitar la interacció dels participants de tots els Explorer Spaces.

Últims dies!

Visita para conocer de cerca el trabajo de Barcelona Tech City

Barcelona Tech City es una organización sin ánimo de lucro que representa al sector digital y tecnológico de Barcelona y fue creada en el año 2013 por un grupo de emprendedores, entre ellos, Miguel Vicente, Lucas Carné, Iñaki Ecenarro, Mauricio Prieto, Dídac Lee y Carlos Blanco. Su principal objetivo es posicionar Barcelona como un hub tecnológico de referencia en el sur de Europa y, actualmente, representa a más de 500 empresas del sector digital de la ciudad.

Por su posición y peso en el sector, la profesora y coordinadora del Máster Oficial en Dirección de Marketing, Jessica Lingan, organizó una visita el martes 23 de enero para que los estudiantes del máster conocieran de cerca cómo funciona la asociación en su trabajo de promocionar el talento, canalizar el emprendimiento y desarrollar startups. Durante la visita, también pudieron visitar empresas que desarrollan su actividad en Barcelona Tech City, como BeAgency, Deliberri o Geenapp, entre otras.

Desde Euncet Business School queremos agradecer a Barcelona Tech City y, en especial, a su director, Ricard Castellet, su trato y disponibilidad.

Barcelona Tech City

Los estudiantes del máster durante su visita a Barcelona Tech City

Visita a las instalaciones de la empresa Solvay

El pasado viernes 19 de enero, los estudiantes del Máster Universitario en Administración y Dirección de Empresas tuvieron la ocasión de conocer de cerca la fábrica que Solvay tiene en Blanes. Acompañados por la directora General y otros altos cargos directivos, los alumnos conocieron los orígenes de la empresa que se remonta al año 1967 y cómo ha evolucionado hasta ser uno de los principales productores de nailon en el mundo.

Actualmente, el Grupo Solvay tiene su sede central en Bruselas y cuenta con aproximadamente 27.000 empleados en 58 países. En España tiene 4 centros de trabajo, uno de ellos la fábrica de Blanes, que con sus 80 empleados y sus más de 62.000 metros cuadrados, es clave para el buen posicionamiento que tiene la empresa en los mercados internacionales. Además, de conocer la historia, en su visita los estudiantes pudieron conocer directamente los procesos de producción de la planta y todos los elementos reguladores de la misma que garantizan la calidad, la seguridad y la protección ambiental de su actividad.

Desde Euncet Business School, queremos agradecer a Solvay su amabilidad y disponibilidad para realizar esta visita. ¡Hasta la próxima!

Empresa Solvay

Los estudiantes de máster, junto con el profesor Oscar Coduras, en las instalaciones de Solvay en Blanes

Compliance: un repte de futur

Compliance

 

En els darrers anys, el terme compliance ha tingut certa notorietat i, des de la darrera modificació del Codi Penal, encara més. No entraré a anomenar les lleis que han fet que aquest terme estigui en boca de molts. Tampoc aniré a buscar els antecedents del compliance, els quals  ens portarien a com la cultura anglosaxona aplica regulacions, normes i la forma de fer-les respectar. Es tracta de saber de què parlem, com funciona i quins reptes ens planteja el que en diem cultura de compliance.

En els sectors més regulats, com és el financer, estem acostumats a establir procediments i a dissenyar processos d’acord amb la normativa que estableixen els diferents reguladors. Però la globalització aquí es deixa sentir i és del tot cert que avui Europa escriu les normes inspirada en la cultura de l’ètica i del compliance anglosaxó i ens demana que les apliquem a la nostra societat que és d’una marcada cultura llatina.

Compliance és un terme que el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea, en un document anomenat “Compliance and the compliance function in Banks” i publicat l’any 2005, definia com:

El risc de “compliance” és el risc que una organització pugui patir sancions, multes, pèrdues financeres o pèrdua de la seva reputació com resultat de l’incompliment de les lleis, regulacions, normes d’autoregulació o codis de conducta que s’apliquen en la seva activitat.

Aquesta definició és vàlida encara a dia d’avui, i les entitats financeres tenim aquests riscs que hem d’intentar mitigar a base de controls, de revisions dels processos, de monitorització de les operacions i d’establir diferents línies de defensa en les nostres organitzacions.

El compliance és una funció transversal en les organitzacions que afecta a totes les unitats de negoci i a tots els departaments o àrees, pel que es recomana establir sistemes de gestió de  compliance per cobrir-les totes. Una de les àrees que formaria part d’aquest sistema de gestió de compliance és la del Compliance Penal i és la que ve derivada de la darrera reforma del codi penal que afecta a totes les societats de capital.

Ja des de l’any 2010 una llei ens deia que les persones jurídiques o societats podien tenir responsabilitat penal, a banda de la que ja tenien els seus administradors o representants. Més tard, a l’any 2015, una altra llei ens deia quins eren els delictes que eren susceptibles de comportar una responsabilitat penal en les empreses (article 31 bis CP). I arran de la circular 1/2016 de la Fiscalia General de l’Estat, se’ns diu que podria existir certa exempció d’aquesta responsabilitat penal si es donen unes determinades circumstàncies. És aquí on ressorgeix el terme compliance, perquè és la mateixa norma la que en parla i ho fa, no només en un àmbit regulat, sinó per a tothom.

Toca, doncs, fer deures i establir un model de prevenció de riscs penals que sigui capaç de prevenir el fet d’incórrer en cap dels delictes que tenen una responsabilitat penal segons el regulador. Això es farà bàsicament:

  1. essent capaç d’adaptar els procediments de l’entitat per tal d’evitar-los,
  2. establint els controls necessaris per detectar-los quan hi fossin,
  3. definint plans de remei o millora per poder-los corregir,
  4. establint un canal de denúncia o canal ètic a disposició de l’organització per tal que qualsevol persona pugui informar de qualsevol incidència, mala praxis o allò que consideri que pot posar a la companyia en risc i que pot derivar en una responsabilitat de tipus penal,
  5. tenint un règim sancionador per aquelles conductes o actuacions que posin a la companyia en un dels riscs estipulats en la llei 1/2015,
  6. designant un responsable, persona o òrgan, que faci que el model s’apliqui, funcioni i s’actualitzi.

S’ha de remarcar que tot això aplica a qualsevol societat de capital, d’aquí que estigui a punt de sortir publicada una Norma Técnica 19601 (UNE), certificació que poden aconseguir les empreses en termes de Compliance penal.

Per tot això, podríem tendir a pensar que el compliance és un Compliance penal, però no. En realitat, el compliance cobreix moltes altres àrees, com la de Protecció de dades i privacitat (LOPD), la de Protecció a l’inversor (MiFID), la del tractament fiscal dels rendiments (TAX), la del govern corporatiu, l’anticorrupció, la prevenció de blanqueig de capital i finançament del terrorisme (AML), la prevenció del frau, el codi ètic de les entitats (RIC, Conflictes d’ interès..) i/o el Compliance operacional (EMIR, Abús de mercat, etc.).

És per això que el compliance és un repte de futur que esdevindrà una figura necessària en totes les empreses i que podran cobrir professionals amb requeriments tècnics molts alts, amb una gran experiència en la gestió de persones i amb unes aptituds molt concretes que seran imprescindibles per dur a terme aquesta professió.

Benvingut Compliance Officer!!!

 

Elisabet Escayola
Head of Compliance a Bank Degroof Petercam Spain
Alumni de l’Executive Master in Business Administration (MBA)

 

Aquest article d’opinió forma part del número 3 de la Revista Euncet Alumni, que es va publicar el maig de 2017. Pots consultar aquest i altres números de la Revista aquí.

Si vols col·laborar a la Revista, ja sigui amb contingut o publicitat, pots contactar amb nosaltres al correu electrònic alumni@euncet.es.

Acto de graduación del Executive MBI

Los estudiantes de la 7ª edición del Master in Business Innovation (MBI) se graduaron el pasado sábado 16 de diciembre en un acto emotivo celebrado en la Aula Magna de Euncet Business School, después de más de un año de intenso trabajo en el máster.

Executive MBI

Los graduados en el Executive MBI con los directores del programa

 

 

Sin embargo, la jornada empezó como día lectivo con la presentación de los Trabajos Finales de Máster por parte de los estudiantes delante de un tribunal formado por los directores del programa. Con las presentaciones y sus respectivas valoraciones realizadas, los estudiantes por fin recibieron sus diplomas que los acredita como reciente titulados. Para celebrar dicho acontecimiento, se realizó un cóctel en la Cafetería de la Escuela, pensado para hacer networking entre los asistentes.

Desde Euncet Business School, queremos felicitar a los graduados y deseamos veros pronto con nuevos proyectos. ¡Felicidades!

El Programa Explorer busca joves emprenedors

Si tens entre 18 i 31 anys i tens ganes d’innovar, inscriu-te al Programa Explorer, dedicat a impulsar idees innovadores de base tecnològica i que compta amb el suport d’universitats i d’institucions públiques i privades. En cas que siguis un dels seleccionats per formar part del programa Explorer, podràs beneficiar-te de:

  1. Formació durant cinc mesos en gestió empresarial, creativitat i innovació i impartida per més de 200 experts.
  2. Mentorització. Tindràs un tutor individual amb experiència en el món empresarial que t’assessorarà i et donarà suport durant tot el procés de creació del pla d’empresa.
  3. Formar part de Santander X, un nou espai digital, obert i de col·laboració en el qual tindràs l’oportunitat de connectar amb universitats i emprenedors de tot el món.
  4. Finançament pel teu projecte. Els tres millors projectes rebran 30.000, 20.000 i 10.000 euros per accelerar el seu desenvolupament. A més, hi ha dos premis més especials.
  5. Viatge a Silicon Valley, referent mundial en innovació i emprenedoria, on rebràs assessorament en internacionalització i entraràs en contacte amb agents inversors.
  6. Assistir a l’Explorer Day, un gran esdeveniment que concentra en un dia a tota la comunitat Explorer amb una agenda plena de sessions d’experts i emprenedors, reptes i concursos amb l’objectiu de facilitar la interacció dels participants de tots els Explorer Spaces.

 

Aquesta iniciativa està promoguda pel Banc Santander i coordinada pel Centre Internacional Santander Emprendiment (CISE) i és l’evolució de l’antic programa YUZZ que en vuit edicions va potenciar els projectes de més de 4.200 joves emprenedors, dels quals han sortit centenars d’empreses a tot Espanya.

Si en vols formar part, a Terrassa hi ha situat un Explorer Space que té el suport local del Parc Científic i Tecnològic Orbital 40 a través dels seus socis, LEITAT i l’Ajuntament de Terrassa, i compta amb la col·laboració de l’Euncet. La convocatòria de Terrassa ofereix 40 places i pots inscriure’t fins al diumenge 4 de febrer omplint el formulari que trobaràs aquí.

Visita a la fábrica de SEAT

Entrada de la fábrica de SEAT en Martorell

Los estudiantes del Máster Oficial en Administración y Dirección de Empresas pudieron visitar las instalaciones que la empresa automovilística SEAT tiene en Martorell. La visita se realizó ayer martes 20 de noviembre con el objetivo que los estudiantes conocieran una fábrica automatizada del sector de la automoción que es modelo por su tecnología.

Con esta visita, los estudiantes tuvieron la oportunidad de ver las líneas de fabricación de los modeles IBIZA, LEON y ARONA para conocer todo el proceso de fabricación, desde la carcasa, pasando por la carrocería hasta llegar a la sección del coche finalizado. SEAT tiene un modelo de producción just in time por lo que cada vehículo que sale de la línea de producción ya tiene un destino definido.

La jornada se enmarcó dentro de las actividades extracurriculares del máster que organizó la profesora y coordinadora, Dra. Paola Mastrantonio. Tal y como asegura Mastrantonio, la visita fue muy interesante para conocer la gestión de calidad y los innumerables puntos de control que hay durante todo el montaje. Además, también se pudo conocer cuáles son las medidas de prevención de riesgos laborales, que hace que SEAT tenga una fábrica libre de accidentes desde hace ya tiempo.

Desde Euncet Business School queremos agradecer a SEAT su estrecha colaboración con la Escuela que permite realizar actividades como la visita de su fábrica por parte de nuestros estudiantes.

Què ens aportarà una smart city?

 

Poques vegades un terme s’ha escoltat tant i no se sap exactament a què es refereix. Segons l’informe Smart Cities: La transformación digital de las ciudades elaborat pel Centro de Innovación del Sector Público de PwC i per IE Business School, 8 de cada 10 ciutadans espanyols coneix el terme smart city però el 39% d’aquests reconeix que no sap què significa.

Segons la Comissió Europea, una smart city és una àrea urbana on els serveis i els sistemes de xarxes tradicionals es fan més eficients gràcies a la utilització de les tecnologies digitals i de comunicació en benefici dels seus habitants i empreses. En altres paraules, és aquella ciutat que utilitza la tecnologia per millorar la seva gestió i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Els experts coincideixen que el concepte smart city s’explica per la confluència de dues revolucions:

  1. El procés d’urbanització: a nivell mundial, per primera vegada, l’any 2007 hi havia més persones vivint a les ciutats que als camps i el 2015 el 54% de la població ja era urbana. A Espanya la tendència és la mateixa i gairebé la meitat de la població, el 48,5% del total, viu en nuclis urbans. Aquest procés seguirà en augment, ja que les ciutats s’estan convertint en el centre de l’activitat econòmica dels seus països. Per exemple, segons el Banc Mundial, París representa el 30% de l’economia francesa. El creixement econòmic dels països gràcies a la seves ciutats és correlatiu al seu impacte mediambiental: s’estima que més del 50% de les emissions de CO2 estan vinculades a fonts difuses, que són aquelles derivades del transport urbà i les necessitats energètiques del sector residencial (calefacció, aire condicionat…), i que estan fortament lligades a la ciutat (Centre for Cities, 2014). En el cas d’Espanya, cal sumar el fenòmen turístic que posa més pressió, sobretot, a les infraestructures.
  2. La revolució digital: la mobilitat, les xarxes socials, el cloud computing i el big data estan generant un món hiperconnectat. El 40% de la població mundial són usuaris de internet, el 78% dels quals viu en països desenvolupats i el 32% en països emergents. Espanya destaca per la penetració d’Internet, per l’ús del telèfon intel·ligent i per la utilització activa de les xarxes socials, respecte als altres països europeus, fent que sigui considerat un país connectat i amb un fort desenvolupament tecnològic.

 

Àmbits de les smart cities

Segons el Parlament Europeu (2014), una ciutat passa a ser considerada intel·ligent quan s’actua en els següents sis àmbits:

  • Smart Governance: afecta a la gestió de les ciutats. Els ciutadans demanen més transparència per part de les administracions i que la informació sigui oberta i proporcionada en temps real.
  • Smart Economy: s’inclouen aquelles actuacions dutes a terme per a atreure inversions, habitants i turistes que incrementin el PIB de les ciutats, com per exemple el comerç electrònic o les aplicacions que permeten fer ofertes comercials personalitzades.
  • Smart Mobility: la tecnologia ha de permetre que el sistema de transport sigui integrat, eficaç i amb un baix impacte ambiental. També fa referència al conjunt de serveis complementaris al servei de transport.
  • Smart Environment: l’objectiu és reduir la contaminació i millorar la sostenibilitat ambiental per crear un entorn més verd, net i eficient. Un dels problemes més importats de la massificació de les ciutats és l’augment de la contaminació. Per això, mesures com els sistemes de medició intel·ligent de consum d’energia i aigua (smart metering) o l’impuls de les energies renovables han de ser pilars d’una ciutat intel·ligent.
  • Smart People: fa referència a l’educació. En una ciutat intel·ligent, s’han de formar els ciutadans en habilitats digitals i proporcionar educació en camps importants per la innovació i la creativitat.
  • Smart Living: aquí s’engloba tant la seguretat com la salut. El desenvolupament de la tecnologia ha de permetre solucions ràpides i eficaces en seguretat i salut que millorin la qualitat de vida dels ciutadans.

 

Implicacions legals

A causa de l’amplitud dels àmbits d’actuació i de la transversalitatdel model, les implicacions jurídiques de les ciutats intel·ligents són nombroses. En primer lloc, s’ha de legislar per garantir l’accés a la informació i el principi de transparència que ajudarà a augmentar la implicació ciutadana i a reduir la corrupció. Però que totes les dades estiguin obertes ha de ser totalment compatible amb la protecció del ciutadà en l’àmbit del dret de la intimitat i de la protecció de dades.

En segon lloc, el model de una smart city ha de ser impulsat per totes les administracions, però especialment la local. Per això, s’ha de garantir que els ens municipals tinguin les competències necessàries per tirar endavant el projecte d’smart city i alhora se’ls obligui a la sostenibilitat financera.

Per últim, s’exigeix a les administracions públiques i a les empreses una col·laboració estreta i eficient que permeti el desenvolupament del model. Amb les ciutats intel·ligents comença una nova era de col·laboració entre els actors públics i privats en diferents nivells de govern (local, regional, nacional o supranacional) i en diferents camps, que ha de portar a l’adaptació de la normativa de contractació pública.

 

Espanya, model d’smart city

L’estat espanyol, amb Barcelona al capdavant, està apostant per fer que les seves ciutats siguin més tecnològiques. La capital catalana busca posicionar-se a nivell global com una ciutat líder de governança intel·ligent i, a diferència d’altres ciutats, no està adaptant plataformes ja existents, sinó que està desenvolupant les seves pròpies en diferents sectors i amb col·laboració pública i privada. Segons l’informe Cities in Motion 2016, que avalua el nivell de desenvolupament de més de 180 ciutats d’entre 80 països, les ciutats espanyoles que estan entre les 50 més intel·ligents són Barcelona, Madrid i València.

Tot i no estar inclosa en aquest informe per mida, Santander destaca per ser una de les ciutats més pioneres i intel·ligents d’Espanya, amb la incorporació d’una xarxa de 20.000 sensors de diversa tipologia (medi ambient, aparcament, llums, reg, entre altres) amb l’objectiu de crear una plataforma oberta que integri la informació generada pels sensors. D’aquesta manera, es guarden i s’analitzen les dades per generar serveis.

 

Els riscos d’una ciutat massa tecnològica

Entre els discursos crítics cap a la ciutat intel·ligent hi ha el que considera que és una utopia mentre que a l’altra banda hi ha qui considera que és un model creat pel benefici de les empreses. Per això, és important que durant el desenvolupament de les smart cities se superin els perills que les aborden per fer possible el nou model de ciutat:

  • Seguretat de la informació: les administracions han de garantir que les dades compartides no tenen un fi diferent a l’original i ques’aplica correctament la política de protecció de dades.
  • Infraestructura digital robusta: l’èxit de l’smart city depèn que la infraestructura digital sigui resistent. Els serveis passen a ser depenents de la tecnologia i qualsevol fallada pot tenir un impacte important i crític sobre la ciutat. Per això, cal una bona planificació per solucionar els problemes que puguin sorgir, en especial dels serveis més crítics.
  • Ciberseguretat: sovint tots els objectes i serveis intel·ligents passen per nombrosos testos per assegurar la seva funcionalitat,però en canvi no hi ha prou control per evitar atacs informàtics.
  • Boom d’empreses tecnològiques: la Unió Europea aposta per les smart cities i actualment gran part de les ajudes es destinen a fer que les ciutats siguin més intel·ligents i tecnològiques. Per això, s’ha d’evitar que les empreses es constitueixin per tal d’acaparara questes subvencions comunitàries sense realitzar projectes i actuacions que tinguin beneficis clars per a la ciutadania.
  • El ciutadà com epicentre: la tecnologia és clau en una ciutat intel·ligent, però no es pot perdre de vista que el ciutadà és qui ha de fer un ús actiu de les tecnologies per tal de millorar la seva qualitat de vida. No ha de ser un simple emissor de dades.

En definitiva, les smart cities entren a la fase que han de demostrar que les expectatives que s’han generat són reals i que el model de ciutat que es planteja millorarà realment la qualitat de vida dels ciutadans.

 

Aquest reportatge forma part del número 2 de la Revista Euncet Alumni, que es va publicar el febrer de 2017. Pots consultar aquest i altres números de la Revista aquí.

Si vols col·laborar a la Revista, ja sigui amb contingut o publicitat, pots contactar amb nosaltres al correu electrònic alumni@euncet.es.